“Aquells que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran. Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent sofrença i el nostre bes.

Et recordes, oh Safo, de l’illa olorosa, del verger on l’alè de les lires triomfà i de les pomeres florides on s’atura la brisa… Torna a nosaltres…Ja que el negre llorer no cenyirà el meu front, omple’m de nou la copa d’or i aboca-m’hi la joia… Vessa-hi el vi de Xipre i el de Lesbos… I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles…”

Maria-Mercè Marçal (La passió segons Renée Vivien).

Maria-Mercè Marçal (Barcelona, 1952-1998). Poeta, traductora y narradora. A pesar de haber nacido circunstancialmente en Barcelona ella siempre se considera de Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell), población donde pasa toda la infancia. Licenciada en Filología Clásica, ejerce como catedrática de Lengua y Literatura Catalanas en varios institutos. Se da a conocer el año 1977 con el libro de poemas Cau de llunes (Premio Carles Riba 1976). Desde entonces publica diversos poemarios. Entre otros, Sal oberta (1982), La germana, l’estrangera (1985) o, el último de ellos, Desglaç, que recoge su obra poética entre 1984 y 1988. La escritora publica también la novela La passió segons Renée Vivien, (Premio Carlemany 1994), que obtiene diversas distinciones de la crítica, como el premio Serra d’Or o el Joan Crexells. En su actividad como traductora, aporta al catalán obras de Colette, Yourcenar y Leonor Fini. [Biografía extraída de la página web de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)].

Más información de la autora en la página web de la Fundació Maria-Mercè Marçal: aquí

Advertisement